La mort de dos joves amb trastorns amb pocs dies de diferència ha encès totes les alarmes en la societat i ha obert molts dubtes amb relació a si els serveis socials estan funcionant correctament. Algunes associacions han manifestat que segurament les coses no s’estan fent bé en el seguiment d’aquestes persones en situacions de vulnerabilitat o de precarietat. Per aquesta raó demanen, entre altres coses, una major coordinació entre els ministeris i també una actuació més eficaç quan es denuncia la desaparició d’algú. No va ser fins ahir, però, que el Govern va voler dir alguna cosa al respecte, aprofitant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, quan segurament la gravetat del tema hauria requerit una compareixença pública de la ministra titular d’Afers Socials per donar alguna explicació a una opinió pública terriblement commocionada per tots dos fets succeïts en tan poc espai de temps. Des de l’Executiu es va voler ressaltar que s’han utilitzat els protocols adequats previstos que s’activen quan es denuncia una desaparició, al mateix temps que es va fer un repàs de les actuacions que es fan des de l’Administració per ajudar les persones que pateixen alguna malaltia mental. D’aquesta manera, es deixava de nou poc espai per a la crítica quan, si una cosa és òbvia, és que quelcom ha fallat perquè dos joves perdin la vida d’una forma, si més no, difícil d’entendre. A més, és obvi que els recursos que es destinen actualment a la salut mental són clarament insuficients, una situació que s’ha agreujat amb l’afectació que ha causat la pandèmia del coronavirus en l’últim any i mig. És una incògnita quins seran els serveis que s’inclouran a la cartera de serveis i el pla de salut mental encara està en elaboració, tot i que s’anuncia la seva finalització per al mes vinent de novembre. Així doncs, la feina se li acumula al Govern en un àmbit al qual lamentablement fins ara no se li ha donat la suficient importància.