L’hora de la veritat de fer propostes concretes que garanteixin el futur de les pensions de jubilació públiques ha arribat. I és que un dels punts de la sessió del Consell General d’ahir va ser precisament el referent al dictamen de la comissió d’estudi per la sostenibilitat de les pensions de jubilació de la CASS. Durant diverses setmanes experts de totes les tendències polítiques han desfilat per la cambra parlamentària per explicar les seves propostes relatives a les actuacions susceptibles d’implementar. Les diferents forces parlamentàries ja no tenen excusa per dilatar més una reforma que es veu com a necessària des de fa anys i hauran de decantar-ser per actuacions concretes, algunes de les quals haurien de ser immediates i altres s’haurien de poder anar estudiant amb el temps. La majoria de les solucions que apunten els experts no són fàcils d’aplicar, però el que és evident és que si no es prenen decisions el fons destinat al pagament de les pensions s’acabarà esgotant, tot i que aquí la situació aquí és millor que a altres països, on les prestacions es paguen ja des de l’Estat. Una de les mesures que s’albiren és l’allargament de l’edat de jubilació fins als 67 anys, tal com ja hi han acordat alguns països veïns. La reforma no hauria de consistir, però, només a retallar drets dels assegurats, ja que aquesta seria la via fàcil, sinó arribar a un sistema que garanteixi realment que els joves actuals continuaran cobrant pensions públiques i que, al mateix temps, siguin suficients per mantenir una vida digna quan les persones arriben a la jubilació. Es tracta, sens dubte, d’una matèria digna d’un pacte d’Estat, però caldrà veure si els partits polítics actuen amb altura de mires o es preocupen més per tenir un bon resultat en les eleccions vinents generals, que per cert estan al girant la cantonada. El que està clar és que  acabar la legislatura sense un bon paquet de mesures en aquest àmbit seria un fracàs del conjunt de l’arc parlamentari.