L’acolliment familiar és una mesura de protecció per a menors que es troben en desemparament i temporalment han estat separats de les seves famílies. El Servei Especialitzat d’Acolliments Familiars (SEAF) del Govern ha atès, en el que va d’any, 27 infants i adolescents, dels quals 20 tenen un vincle familiar amb les persones que els acullen, tres es troben amb una família aliena i tres més estan en famílies col·laboradores. En qualsevol dels casos, els experts assenyalen que és primordial que aquesta mesura es desenvolupi durant la primera infància, és a dir, dels zero als sis anys, per evitar que creixin en un entorn institucionalitzat, ja que l’afecte mai podrà ser el mateix. I és en aquest sentit, justament, que l’atenció particular es pot convertir en la millor eina perquè infants que han hagut de viure processos psicològicament durs, i sovint moralment injustos, es puguin desenvolupar amb l’autoestima i estabilitat que qualsevol persona requereix a la seva edat. Per aquest motiu també és important que l’Administració trobi la família d’acollida més adequada i que aquesta s’entengui amb la biològica. Així, la treballadora del SEAF Raquel Llorens destaca que no n’hi ha prou amb una estabilitat emocional, econòmica i laboral per sol·licitar l’acolliment, sinó que el que realment cal és «voler ajudar una criatura», ja que sovint hi ha persones que es fan enrere quan s’assabenten que el compromís té data de finalització i que, potser, no tornaran a veure el menor. 

A banda del SEAF, altres 25 joves estan emparats actualment en diferents recursos residencials del Principat, de manera que es tracta d’institucions fonamentals per al desenvolupament de les generacions més joves i, per tant, des de l’Administració s’ha de seguir vetllant pel seu bon funcionament prioritzant sempre el benestar del menor.