Cada últim informe que publica les Nacions Unides és més demolidor que l’anterior. La darrera bufetada la vam rebre fa un parell de setmanes quan es va publicar un document en què s’afirmava per enèsima vegada que «s’acaba el temps per evitar un esclafament global catastròfic» i que, malgrat els beneficis mediambientals (i temporals) que va suposar el confinament, la situació ja és irreversible. Des d’Andorra, però, es presumeix que la pandèmia no hagi suposat un fre en les reformes en la lluita contra el canvi climàtic i que el país tingui «més facilitats» que d’altres per marcar límits i assolir compromisos. I és que el Principat no es pot distreure en aquesta fita mundial, ja que com s’ha alertat en diverses ocasions el fet de ser un país de muntanya provocarà (o ha provocat ja) ser dels primers a patir-ne les conseqüències. Però no tot són males notícies, el director de l’Oficina de l’Energia i Canvi Climàtic, Carles Miquel, assegurava en una entrevista a aquest rotatiu que la qualitat de l’aire al Principat és «extremadament bona», a causa, en part, als mesos de confinament. 

En qualsevol cas, i ampliant el cap de visió a tot el món, és evident que anem tard i que calen més mesures, i més severes, ja no per impedir el canvi climàtic, sinó per reduir els seus danys irreparables. Cal que el Govern continuï en una línia ecologista amb mesures com les que s’han anunciat aquesta setmana: d’una banda, que tots els esdeveniments que es realitzin a la natura hagin de comptar amb un director ambiental que vetlli per les bones pràctiques en l’entorn i, de l’altra, seguir facilitant a la població ajuts per a la compra de vehicles no contaminats, així com la instal·lació d’energies renovables, o fomentant el transport públic. Una bona prova és que des que l’abonament mensual del bus costa 30 euros, la compra de bitllets s’ha incrementat un 688%.