El Govern va reconèixer ahir per primera vegada que l’anunciada reforma fiscal sí que té un cert caire recaptatori malgrat que ho hagi negat insistentment el cap de l’Executiu en més d’una ocasió durant els últims dies. Ho va admetre ahir el titular de Finances, Eric Jover, quan va explicar que entre les deduccions de l’Impost de Societats que es canviaran hi ha la que fa referència a noves inversions, en considerar-se que ara és massa genèrica i ha d’estar molt més acotada a aspectes com la digitalització de les empreses. De moment, segons va dir, no es pot calcular quant més es podrà recaptar, fins que s’estabilitzi la reforma per poder fer simulacions. Això sí, el ministre va indicar que tenint en compte que abans de la pandèmia es generaven uns tres milions de superàvit, els 230 milions de dèficit que s’han acumulat durant la crisi sanitària es tardarien en recuperar uns 50 o 60 anys, «massa temps», segons va concloure. O sigui, que caldrà augmentar la capacitat de l’Estat de generar superàvits si es vol recuperar en uns terminis raonables l’enorme despesa a la qual s’hi ha hagut de front en aquests últims mesos. 

Així doncs, al Govern no li hauria de fer vergonya que vulgui recaptar més perquè aquesta és l’única via possible si no es vol incrementar un endeutament que ja és molt elevat. El que no hauria de fer en tot cas és mostrar una actitud tan triomfalista, com va passar ahir durant la presentació de la recaptació de l’IRPF i l’Impost de Societats corresponent al darrer exercici. I és que Jover es va entestar a destacar, abans de tot, que el rendiment de tots dos impostos ha estat més positiu del que es podia esperar. El resultat es pot veure més o menys positiu, però el cert és que les arques públiques han ingressat al voltant de cinc milions menys per aquests dos tributs, una diferència gens menyspreable respecte a l’any anterior.