Si una qualitat haurien de tenir tots els polítics que volen administrar la cosa pública és una certa capacitat per avançar-se als problemes i les necessitats del país i, d’aquesta manera, establir una certa planificació. Malauradament, però, tant aquí com a tot arreu, són pocs els que donen exemple d’aquest do i molts, en canvi, els que acostumen a fer les coses en els moments més inoportuns. Això últim és el que està passant ara a Andorra amb la ja tan anunciada reforma fiscal, que encara que sigui, segons el que s’ha explicat fins ara, d’un abast reduït sembla que es vol tirar endavant en els mesos vinents. I és que quan encara són moltes les empreses que estan patint les conseqüències de la pandèmia del coronavirus, el tripartit governamental s’entesta a tirar endavant canvis en aquesta matèria. És a dir, que quan s’hauria de parlar més que mai del suport al teixit econòmic, es posa l’èmfasi en unes modificacions que ja havien estat objecte de debat des de fa temps, però que s’han anat posposant.

Per això no és estrany que des de la Cambra de Comerç es reiterés ahir, durant la presentació de l’informe econòmic sobre el 2020, la vella demanda de mantenir una fiscalitat baixa al país, de manera que aquesta no superi el 25% del producte interior brut (PIB) per no perdre competitivitat respecte als països veïns. El cap de Govern, Xavier Espot, va insistir que la reforma que es preveu no té com a objectiu incrementar la recaptació que compensi el menyscapte registrat en l’últim any i mig, però no va aclarir gran cosa sobre els canvis que hi haurà respecte a les deduccions de l’impost de societats. El cert, però, és que les finances públiques no passen pel seu millor moment a causa de les elevades despeses que ha suposat fer front a la pandèmia, tant en ajudes a les empreses com en sanitat, motiu pel qual no seria estrany que el Govern pogués tenir la temptació de pujar alguns impostos.