El cònsol menor d’Andorra la Vella, David Astrié, comentava el passat cap de setmana que hi ha una setantena de persones en llista d’espera per adquirir un pis a Jovial. Un habitatge que pot ser de tipus estudi, d’una habitació o de dues habitacions, en funció d’un lloguer que, en qualsevol dels casos, estarà per sota dels preus de mercat i adaptat a la nòmina de l’arrendatari. Però amb aquestes dimensions no suposen cap ganga, tot i que el fet de tenir una llista d’espera més que considerable posa de manifest, una vegada més, la greu crisi d’habitatge que tenim en el nostre país. Persones de 19 a 35 anys, de nacionalitats ben diverses, segons Astrié, que no poden permetre’s independitzar-se pel seu compte esperen que a algú, que tampoc pot permetre-s’ho (o no podia fa cinc anys), se li acabi el contracte signat amb el comú o amb el Govern. Els pisos socials a preu assequible són una pràctica estesa arreu dels països desenvolupats i, sens dubte, suposen una gran oportunitat perquè els més joves comencin a viure la seva pròpia vida lluny de la casa familiar. Això, però, no soluciona el problema de fons que són els preus absolutament desorbitats que presenta un mercat cada dia més embogit i del qual els polítics han de començar a prendre les regnes si volem continuar mantenint l’estat del benestar. Però mentre això no es resolgui, el Govern i els comuns (no s’hi val que només sigui el de la capital) han de presentar solucions, encara que siguin temporals, com els pisos socials. Veiem com cada dia s’aixequen noves edificacions però cap d’elles, més enllà de la Borda Nova a llarg termini, es converteix en un habitatge digne i assequible per a una persona corrent. I corrent no vol dir que cobri el salari mínim, ja que a la llista d’espera de Jovial també hi ha inscrits amb una renda més alta que els criteris que es demanen i que seran rebutjats pels pisos socials, però tampoc en podran pagar un del lliure mercat.