El Govern va tornar a aprovar ahir una pròrroga d’un any en els contractes d’arrendament d’habitatges que acabin l’any vinent, període durant el qual els propietaris només podran efectuar com a màxim un increment similar a l’IPC. Aquesta mesura, que es fixa a través del nou projecte de llei en aquesta matèria, ja s’ha aplicat durant els darrers tres exercicis i tal com expressava ahir l’Executiu «s’ha revelat com una acció d’eficàcia immediata». Efectivament, d’aquesta manera moltes famílies no hauran de fer front a pagaments de lloguers molt més elevats que els que tenien fins al moment, el que sens dubte és positiu. La mesura, per tant, no resol en absolut la problemàtica que continua patint aquest país de la falta d’habitatges a un preu assequible, ja que la situació de fons del mercat immobiliari continua sent la mateixa que durant els últims anys: preus de pisos desorbitats per al nivell d’ingressos de molts nuclis familiars. D’altra banda, es mantenen les excepcions ja conegudes d’anys anteriors a aquesta pròrroga, com per exemple la recuperació de l’habitatge per a l’ús familiar o la seva cessió per a usos socials. El contracte es podrà resoldre també en el cas que a l’habitatge s’hagin de fer obres de seguretat, salubritat i higiene incompatibles amb la seva ocupació. D’altra banda, una altra de les novetats del nou projecte de llei en aquest àmbit és que defineix l’habitatge de preu assequible com aquell que sigui un 25% inferior al del mercat, el que permetrà aclarir a partir d’ara de què s’està parlant quan s’utilitza aquest concepte, cada vegada més habitual, però que fins ara no estava definit. Totes aquestes qüestions posen de manifest que, malgrat que no s’albira encara una solució per als alts preus al mercat de l’habitatge, almenys des del Govern es continua treballant, malgrat que molts veuran que només s’aproven pegats.