La sensació que les pensions de jubilació són massa baixes és molt comú a la societat andorrana. I és que, qui més qui menys, coneix algú que quan li correspon per l’edat cobrar aquesta prestació ha de fer mans i mànigues per poder arribar a final de mes. D’aquesta manera, hi ha moltes persones que han de recórrer a les ajudes socials, per exemple per pagar el lloguer del pis o per complementar fins al salari mínim la seva pensió. Aquesta realitat hauria de ser assumida també pels polítics, ja que només aleshores els administrats podran confiar que es faci alguna cosa per posar remei a la situació. És el que reclama la Unió Sindical d’Andorra (USdA), que va voler rebatre ahir en un comunicat les manifestacions fetes pel cap de Govern, Xavier Espot, durant el debat d’orientació política amb relació a aquesta qüestió, al mateix temps que reiterava la necessitat de millorar el sistema perquè els pensionistes «no quedin en la pobresa». I és que es dona la circumstància, segons les dades que va exposar un expert proposat per aquest sindicat a la comissió d’estudi per a la sostenibilitat de les pensions de jubilació de la CASS, que amb dades a la mà dues de cada tres pensions del país estan per sota del llindar de la pobresa. A partir d’aquí, encara que pugui haver-hi una coincidència total o parcial amb aquestes xifres, és evident que s’imposa també treballar per posar en marxa possibles mesures correctores. Malauradament, els recursos tant de les seguretats socials com dels mateixos Estats en general són reduïts i no es poden satisfer totes les demandes. Això no hauria d’impedir, però, que quan s’ha estat tota una vida cotitzant no sigui possible comptar amb una jubilació que et permeti viure amb dignitat. En aquest sentit, caldrà estar molt atent a la reforma que es pretén fer del sistema de pensions, ja que és molt fàcil caure en la temptació de perjudicar de nou als més dèbils.