La primera jornada del debat  sobre l’orientació política del Govern va transcórrer ahir sense grans sorpreses. Si haguéssim de qualificar el discurs pronunciat pel cap de l’Executiu, Xavier Espot, davant del Consell General ho podrien fer amb aquestes paraules: «més del mateix». Els demòcrates ja ens tenen acostumats els últims anys a aquest tipus de discursos i Espot no va sortir en cap moment del guió previst, conscient segurament que ja només resten dos anys de mandat i que, per tant, ja no cal arriscar massa amb iniciatives que potser no es podran enllestir. Així, Espot, més que dibuixar un projecte global de país i amb contingut polític, es va limitar a desgranar algunes de les propostes més immediates que es pretén impulsar, moltes d’elles assignatures pendents ja anunciades fins i tot per anteriors governs demòcrates que mai s’han culminat. Només cal citar, per exemple, la reforma del sistema de pensions, prioritat dels últims anys en què, quan ja s’ha arribat a l’equador de la legislatura, poc s’ha avançat. O el famós recinte multifuncional, sobre el qual es parla també des de fa anys i que, pel que es veu, ara sí que es podrà materialitzar després d’un acord per a ubicar-lo a Andorra la Vella. També és ben sabut des de fa temps que calia una reforma de l’impost de societats per fer realitat el principi constitucional segons el qual hi ha d’haver una contribució equitativa a l’erari públic, que d’una vegada per totes s’han de trobar solucions als problemes de mobilitat del país o que s’han de posar en marxa mesures perquè la Justícia funcioni com els ciutadans desitjarien. El retard que s’arrossega en totes aquestes matèries –per no esmentar moltes altres– és evident i si bé és cert que la pandèmia del coronavirus ha acaparat bona part de l’energia del Govern durant els últims mesos, també ho és que ha faltat voluntat política per fer front als nombrosos reptes que el país té en aquests moments.