Els organitzadors de la Capitalitat de la Cultura Catalana, que aquest any ostenta Escaldes-Engordany, van anunciar ahir que la cerimònia inaugural de l'any estarà oberta al públic general, a diferència del que s'havia explicat durant les darreres setmanes. Els responsables de l'esdeveniment van creure, en un principi, que la sala d'actes del Prat del Roure s'ompliria amb l'assistència de les autoritats i els representants culturals convidats. En comprovar que encara hi ha espai disponible, han decidit convidar també ciutadans anònims, que a partir d'avui i fins dijous poden recollir les entrades gratuïtes al Comú escaldenc.

Més enllà de si es tracta d'una rectificació o del resultat d'una anàlisi més acurada de la situació, el fet és positiu per ell mateix i com a tal cal valorar-lo. Massa sovint la cultura queda tancada a les elits i allunyada del ciutadà. No hauria de ser així amb la Capitalitat cultural que ostentarà Escaldes. És cert que un esdeveniment d'aquesta naturalesa és una oportunitat per projectar la parròquia i Andorra als altres territoris de parla catalana, de projectar-la més enllà dels tòpics del comerç, l'esquí i el negoci bancari. Però aquesta projecció no tindria sentit si els actes no estiguessin també oberts als propis andorrans: als representants de la cultura que hi participin, evidentment, però també a la ciutadania que s'ha de fer seva la Capitalitat. Sense aquests ingredients l'èxit de l'empresa és dubtós.

L'organització ha rectificat i ara el que cal és que els ciutadans responguin. Sovint és més fàcil exercir la crítica que actuar en conseqüència. La ciutadania també té la seva part de responsabilitat en tot plegat, també s'ha de moure, també ha de voler implicar-se; i els ciutadans d'Escaldes, que tradicionalment han demostrat un grau d'implicació força elevat en els esdeveniments públics, no poden ser ara una excepció.

Més enllà d'aquest canvi concret en la cerimònia inaugural, també seria desitjable una major implicació de tot el país en l'esdeveniment. És cert que la Capitalitat de la Cultura Catalana no és un esdeveniment prou conegut –ni ara a Escaldes ni abans a la resta de pobles i ciutats que l'han acollida– però aquest any podria ser un punt d'inflexió. El fet que Andorra sigui l'únic estat al món amb el català com a única llengua oficial ja hauria de ser motiu suficient per a una major implicació de l'Estat i de la resta d'institucions. Seria una bona mostra, a la vegada, de patriotisme i d'universalitat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.