Fa setmanes que sentim que a diversos indrets del nostre voltant la vacunació s’ha tornat lliure en el sentit que no cal demanar cita prèvia per rebre el vaccí, sinó que qualsevol es pot presentar als punts habilitats i rebre la dosi que correspongui. Una mesura que s’ha establert, en part, perquè tots aquells que s’han volgut vacunar, ho han fet quan li ha correspost a la seva franja d’edat i ara sobren vacunes i falten persones a qui posar-les. Andorra podria seguir ben aviat aquest model, ja que tal com va explicar l’assessor de l’Executiu en aquesta matèria, el doctor Federico Martinón, malgrat la bona situació actual del país, «cal fer l’impuls final i captar els que es van quedar endarrerits pel motiu que fos». En concret, Martinón pensa en joves i adolescents a qui, més enllà d’aconseguir que accedeixin a vacunar-se, cal explicar-los la importància de fer-ho, no només per a ells mateixos sinó també per al seu entorn més proper i vulnerable. 

Un altre aspecte que l’assessor tracta, i que més polèmica genera arreu, és fer obligatòria la vacuna, precisament per la seva baixa incidència en alguns països. En aquest sentit, Martinón separa els professionals de la salut de la resta de la societat i considera que els primers tenen un compromís i una obligació diferent. I és que no s’entén que un metge o un infermer no es vacuni, tenint en compte que part de les seves funcions és protegir els seus pacients, així que si no es pot obligar, Martinón proposa que, com a mínim, hi hagi «conseqüències». Quelcom semblant que amb el Certificat Covid, que si bé pot provocar «desigualtats» és evident que ens pot beneficiar de «l’exposició i de l’entrada» de noves variants del virus. A més, i veient què passa als països europeus més pròxims –menys Espanya, de moment–, caldria començar a plantejar-s’ho perquè si s’imposa aquest context, «nosaltres no podrem ser una excepció».