Ningú no ho ha dit encara en veu alta, però tothom ho comenta: aquesta temporada d'hivern no està essent bona –per ara– des del punt de vista climatològic. No ha caigut tota la neu desitjada, ni tampoc la que asseguri unes condicions òptimes a les pistes d'esquí. Al sector hi ha certa inquietud, però no preocupació. El funcionament dels dominis esquiables està assegurat gràcies a les inversions realitzades en canons d'innivació artificial durant els darrers anys. D'altra banda, i paradoxalment, hi ha qui assegura que quan la meteorologia acompanya, el turista català té més tendència a quedar-se a les pistes frontera enllà i no s'atansa tant fins a Andorra. Tot són teories, però en tot cas aquest gener anticiclònic, assolellat i de temperatures suaus és un nou toc d'alerta: cal estar preparats per a temporades d'hivern adverses des del punt de vista climatològic, cal diversificar –encara més, molt més– l'oferta turística.

Després de dues temporades amb una neu immillorable –n'hi ha prou de recordar les copioses nevades dels hiverns 2008-2009 i 2009-2010– sembla que toca una temporada irregular. Ja en vam tenir no fa gaire, i fins i tot n'hem tingut alguna francament dolenta. Els experts en canvi climàtic diuen que les bones temporades no desapareixeran, però que ens haurem d'acostumar a què siguin una mica més escasses del que han estat fins ara.

Tot plegat ens convida a insistir en dues apreciacions que són quasi evidències: La primera, que Andorra ha de diversificar el seu model turístic per fer-lo menys dependent de la neu; la segona, que tot el país en si ha de reformar el seu model de creixement per fer-lo menys dependent del turisme. En les últimes dècades hem assistit a l'auge del turisme de neu i el sentit comú indica que hem tocat sostre en aquest sector: els dominis esquiables no es poden ampliar gaire més i, tot i que podem anar a buscar clients als llocs més recòndits, el nombre de visitants que podrem acollir serà sempre limitat i la competència internacional cada vegada més forta.

El negoci de l'esquí ha de créixer en qualitat més que en quantitat, ha de pioritzar l'excel·lència en l'oferta i en el tracte, ha de saber vendre els diferencials que Andorra té i que ningú més no pot oferir: la cultura, la gastronomia, la història i les institucions d'un dels estats més antics d'Europa... i el comerç, és clar. Si s'aprofundeix per aquest camí no ens caldrà, com als pagesos, estar tan pendents del cel per conèixer la nostra fortuna.

Per a més informació consulti l'edició en paper.