El Govern i els actors turístics continuen treballant per a la implantació de l’anomenada taxa turística, que es preveu que sigui una realitat en la segona meitat de l’any vinent. Tot i que a cap activitat li agrada que li apliquin nous impostos, i menys després del fort impacte que està suposant la pandèmia del coronavirus en l’economia, sembla que cada vegada hi ha una major conscienciació sobre  la conveniència i necessitat d’aquesta taxa, similar a la ja existent a molts països. De fet, dijous va tenir lloc la primera reunió de treball entre les parts, una trobada que va anar molt poc més enllà d’una primera presa de contacte sobre el tema. De moment, sembla clar que la taxa serà diferent depenent, per exemple, del nombre d’estrelles dels establiments hotelers. 

L’aspecte negatiu d’una iniciativa com aquesta és que es tracta d’un nou impost que hauran de pagar els usuaris de les infraestructures turístiques, mentre que el positiu és que, en principi, la totalitat de la recaptació que es faci per aquest concepte es reinvertirà en la realització de millores al sector turístic. El fet és que, tot i la necessitat de mantenir la seva idiosincràsia, Andorra ha d’acabar acceptant figures impositives d’aquest tipus, ja en vigor en països amb una forta incidència turística, tot i les lògiques reticències que originen quan es comença a parlar d’elles al país. L’ideal seria que la taxa, que serà per persona i dia d’estada al país, quedi estipulada inicialment en la banda més baixa possible de les que ja estan en funcionament en altres països per posteriorment incrementar-la en cas que fos necessari. Ara s’haurà de veure quina serà la destinació que es voldrà donar als diners recaptats, ja que en aquest àmbit son moltes les coses que es poden portar a terme, capítol on haurien de tenir molt a dir els diferents actors del sector turístic.