El programa d’atenció per a la promoció de relacions no violentes atén actualment 29 casos. D’aquests, 17 han arribat enguany, fet que confirma la tendència a l’alça que va anunciar fa uns dies la ministra d’Igualtat, Judith Pallarés, en relació amb l’augment dels casos de violència de gènere. La voluntat d’aquest servei és ajudar els maltractadors, homes de tota classe, condició i edat, a reconduir el seu comportament envers les dones, erradicant la violència de les seves vides. Malauradament, però, la majoria hi acudeix per imposició de la Batllia o altres departaments i molt pocs ho fan per la seva pròpia voluntat. A més, només el 50% completa el programa, mentre que l’altra meitat decideix lliurement fins a on vol arribar. Si bé és cert que formar part d’aquest servei es pot considerar ja de per si positiu, és una llàstima, i una clara mostra que quelcom no s’està acabant de fer bé, que molts dels usuaris abandonin quan ells ho volen. Independentment del grau de violència que exerceixin i de com hagin arribat fins al programa (obligació o voluntat pròpia), són persones amb un problema reconegut que necessiten resoldre abans d’intentar una reinserció social real i efectiva. Per tant, seria bo que fos un expert qui decidís quan s’acaba el programa i no el mateix usuari.

Una altra dada preocupant és la constatació d’edats cada vegada més joves que comencen a arribar al servei. El gruix actual es troba en la franja de 40 a 55 anys, però la forta exposició de violència en les activitats d’oci (cinema, música, videojocs, etc.) d’avui en dia pot influir negativament en les generacions futures. Per tot plegat, cal seguir endavant en la lluita contra aquesta xacra des de tots els vessants, però molt especialment des de l’educació. Nens i nenes han de saber i entendre que la violència és quelcom inacceptable en qualsevol relació, ja que només així deixarà d’existir la violència de gènere.