Una nova reunió de treball de la Taula Nacional de l’Habitatge ha posat de manifest que malauradament en aquesta matèria estem immersos, des de fa temps, en mesures pal·liatives que no resolen el problema de fons. Així, després de la trobada el titular de la cartera de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, va revelar que els lloguers es congelaran de nou l’any vinent, mentre que els que es van prorrogar el 2019 es podran incrementar un màxim del 10% si propietaris i llogaters arribant a un acord i, a canvi, l’arrendament s’allargarà durant cinc anys. Mantenir la congelació dels lloguers s’ha de veure com una mesura positiva tenint en compte el creixement de preus que ha experimentat el mercat immobiliari, però evidentment no tindrà una gran incidència i la realitat continuarà sent que els pisos tindran uns preus molt més alts del que seria aconsellable, tenint en compte els ingressos de la majoria de la població. 

I és que, tal com va reconèixer el propi Filloy, s’hauran de mantenir les pròrrogues mentre no hi hagi mes oferta d’habitatges, motiu pel qual és imprescindible que s’impulsi la construcció de nous edificis. A hores d’ara, però, encara estem en la fase d’elaborar un sistema d’indicadors que permeti analitzar el mercat per prendre les actuacions pertinents o  la realització d’un fitxer que recollirà les dades anònimes dels contractes d’arrendaments del país, aspectes positius però que arriben potser una mica tard. A més, també s’elaborarà el pla del dret a l’habitatge, que com a novetat analitzarà la demanda exclosa, és a dir, les persones o famílies que no tenen accés a l’habitatge. El moment important, però, serà la creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge i la posada en marxa del fons que permeti impulsar la construcció i rehabilitació d’edificis, el que hauria de fer possible que finalment les polítiques d’habitatge es tradueixin en més oferta a preus assequibles.