La nova titular de la cartera d’Administracions Públiques i Participació Ciutadana, Trini Marín, ha encetat la seva tasca de la millor manera possible: reunint-se amb els representants dels sindicats dels treballadors públics. Aquesta nova etapa de diàleg, molt diferent a la d’enfrontament que es va viure a l’anterior legislatura, es va iniciar amb la seva predecessora en el càrrec, Judith Pallarés, i és bo que continuï. I és que, una de les coses que ha de tenir clara la nova ministra, és que qualsevol mesura que es vulgui posar en marxa a l’Administració ha de comptar d’alguna manera amb els funcionaris perquè pugui tenir èxit, per la qual cosa és bàsic que hi hagi un diàleg amb els sindicats. Aquest precepte tan senzill va ser obviat durant molt de temps per altres ministres i el resultat va ser un enfrontament entre responsables polítics i organitzacions sindicals que no va donar cap fruit positiu. Això no vol dir, però, que la nova ministra no hagi de prendre les iniciatives que estimi oportunes per, d’una vegada per totes, aprofundir en la reforma de l’Administració, una assignatura que segueix pendent malgrat que sempre és esmentada com a prioritat en les darreres legislatures. En aquest sentit, s’ha de determinar  necessàriament si comptem amb una Administració central sobredimensionada per a un país de 80.000 habitants o, pel contrari, el que cal és una redistribució dels treballadors públics, ja que dona la sensació que sobren en algunes àrees i falten en unes altres, cosa que es pot accentuar amb la digitalització. Ahir mateix el president d’un dels principals sindicats, el Sipaag, reiterava que falta personal en pràcticament tots els serveis i que caldrien perfils de llarga durada. Tenir  una Administració que ofereixi el millor servei a la ciutadania ha de ser l’objectiu principal, tenint en compte que els recursos que s’hi destinen són molt importants.