Andorra arrossega des de fa anys un problema greu en el seu sistema institucional derivat de la Constitució del 1993: el tercer poder, el judicial, no funciona com ho hauria de fer. I és que moltes de les causes que s’obren tarden anys, molts anys, en ser jutjades, amb la qual cosa la justícia acaba perdent el seu sentit. No es tracta d’una problemàtica que només afecti Andorra, sinó que es produeix també en bona part de països desenvolupats. Això, però, no hauria de ser una excusa per no actuar, sinó tot el contrari, ja que en un país petit com el nostre hauria de ser molt més fàcil posar en marxa mesures per agilitzar les actuacions judicials. La lentitud de la justícia és, així doncs, un diagnòstic en el qual tothom coincideix des de fa molt de temps, però el cert és que els ciutadans no estan veient cap millora i no s’acaba de contractar tot el personal suficient per sortir d’aquesta situació. 

El president del Consell Superior (CSJ) de la Justícia, Enric Casadevall, es va referir ahir de nou, durant l’acte de jurament d’una nova batlle, a la dificultat de trobar candidats per a les places vacants. No és la primera vegada que ho fa, tot i que ahir va esmentar la possibilitat d’introduir la figura de l’assessor jurídic per fer avançar els dossiers acumulats, que ja s’utilitza amb èxit a altres països per agilitzar la matèria endarrerida. Si es tracta d’una figura encertada és una qüestió que han de dilucidar els tècnics, però el que està clar és que s’han de posar en marxa accions de manera relativament urgent. I és que hi ha vacants de fiscals, batlles i secretaris, peces fonamentals de l’engranatge judicial, que no s’aconsegueixen cobrir, el que denota com a mínim que no s’ha actuat amb la suficient planificació durant els últims anys. La voluntat política per afrontar d’una vegada per totes aquest problema sembla que hi és, però s’hauran de veure les propostes concretes, que no haurien de tardar.