Que el sistema de pensions de jubilació necessita una reforma és una veritat que se sap des de fa molt de temps però que ha costat molt d’acceptar. Els successius governs han estat incapaços d’abordar aquesta assignatura pendent i han preferit els canvis poc profunds, sabedors que es tracta d’un tema espinós que pot aixecar crítiques de la població. Un exemple ben proper on s’acaba de tancar un pacte social en aquest àmbit és Espanya, que ha aprovat diversos canvis significatius al seu model. Per si algú encara tenia dubtes que s’imposa la necessitat de prendre decisions per garantir que les pensions estiguin assegurades en un futur, alguns tècnics especialitzats ho van tornar a recordar ahir. Va ser durant la reunió que va mantenir a porta oberta al Consell General la comissió d’estudi per a la sostenibilitat de les pensions, quan  un dels dos experts que van comparèixer va indicar, a més, que el sistema de pensions s’havia degradat a causa de la Covid-19. I és que les cotitzacions han disminuït en aquest últim any i pel que fa al fons de pensions no ha assolit rendibilitats elevades a causa dels baixos interessos vigents. D’aquesta manera, les reserves per fer front a aquesta prestació, s’esgotarien al voltant de l’any 2038. Pel que fa a l’altre especialista que va comparèixer ahir davant de la comissió, va recordar que a Andorra només es destina al voltant del 3,6% del PIB a la despesa de les pensions, quan la mitjana als països desenvolupats és de més de l’11%. A més, va insistir també que les cotitzacions són baixes si es comparen amb la d’altres països. Tot plegat posa de manifest, una vegada més, la urgència d’arribar a una entesa àmplia que doni oxigen a l’actual sistema de pensions, un procés en què a més del conjunt de forces polítiques haurien de prendre part els agents socials com sindicats i organitzacions empresarials. I és que l’objectiu d’assolir un model sostenible ens incumbeix a tots.