El representant dels pensionistes al Consell d’Administració de la CASS, Jacint Risco, deia en una entrevista a EL PERIÒDIC que cal mantenir l’edat de jubilació perquè hi hagi un relleu generacional en el treball. Ara bé, quina ha de ser aquesta edat és un dels punts més polèmics, i més difícils de resoldre, a l’hora de trobar una solució per a la sostenibilitat de les pensions. A priori, els representants dels pensionistes estan en contra d’allargar-la més enllà dels 65 anys, si bé és cert, com assenyala Risco, que cada vegada tots vivim més i millor i, per tant, amb 65 anys la majoria de les persones mantenen intactes les seves capacitats mentals i poden gaudir d’un bon estat de salut i forma. No és menys cert, però, que cada professió té les seves conseqüències i, independentment de l’edat, no suposa el mateix esforç treballar en una oficina, en un supermercat o en una obra. En qualsevol cas, però, allargar l’edat de jubilació és una possibilitat, com tantes altres, que es troba damunt la taula del pacte d’Estat que tots els partits poítics estan elaborant per trobar la millor solució possible i que des de la representació dels pensionistes controlen amb molta cura. 

Un altre dels punts a resoldre si a llarg termini no ens volem trobar amb un greu problema a l’hora de cobrar una pensió digna és la pedagogia als joves al respecte. Segons Risco, cal preveure la jubilació amb antelació i aquesta s’ha de recolzar en tres pilars: una pensió pública, una de l’empresa i una de personal. Aquesta última, precisament, sembla ser la clau per a poder viure un cop retirats i, evidentment, requereix dècades de planificació. A més, cal recordar que la pensió pública parteix d’un model tradicional en què es treballa i s’escalen posicions professionals, a l’hora que s’augmenta el sou. Lamentablement, aquesta no és la situació de la majoria joves que avui tenen un salari més aviat baix i una situació laboral molt poc estable.