El Consell General va aprovar ahir, amb el vot a favor de la majoria i en contra del PS i Terceravia, el projecte de llei per a la creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge. La posada en marxa d’aquesta entitat pot contribuir a solucionar el greu problema de l’habitatge que pateix el país, tot i que evidentment  haurà d’anar acompanyada de moltes altres mesures. I és que si fins ara no hi havia ni un departament al Govern que s’encarregués d’aquesta matèria, la creació d’aquesta entitat s’ha de veure com un pas endavant perquè, almenys, es tingui més present que les administracions també han de treballar en aquest àmbit amb polítiques concretes i que no poden romandre impassibles davant del  lliure mercat, com han fet fins ara. En aquest sentit, el nou ens, com el que existeix a d’altres països, hauria d’ajudar a entendre millor aquesta problemàtica, fent anàlisis i recollint dades sobre el mercat immobiliari i proposant actuacions. 
En concret, per exemple, serà l’Institut Nacional de l’Habitatge el que ha de permetre la constitució d’un fons  destinat a la construcció d’habitatges de lloguer d’ús social i a preu assequible, que hauria de donar els seus fruits el més aviat possible, tot i que evidentment no ho farà de manera immediata. Per aquesta raó no s’entén ben bé quines són les raons dels grups parlamentaris de l’oposició, més enllà de tenir notorietat davant de la ciutadania, per rebutjar de manera tan contundent com ho van fer ahir aquesta entitat. És veritat que des que es va posar en evidència, ja fa alguns mesos, la dificultat que tenen moltes famílies per trobar un habitatge adequat als seus ingressos, no s’ha avançat gaire, per no dir res, per resoldre aquest greu problema social i segurament aquest institut tampoc serà la panacea, però pot ser almenys un instrument amb una certa utilitat. No s’ha d’oblidar que anar en contra és molt fàcil, pero presentar propostes en positiu no ho és tant.