Ahir va ser un d’aquells dies en què els ciutadans ens havíem de sentir orgullosos dels nostres polítics. El Govern i els set comuns units als afores del Consell General pel bé de tots, engrandint la bossa econòmica dels ERTOs, una prestació imprescindible per a la supervivència de molts damnificats per la pandèmia. Cada corporació ha aportat una quantitat fins a arribar als 7,5 milions d’euros amb la voluntat que totes les persones afectades se’n puguin beneficiar, indepenentment de la parròquia on visquin o treballin. De fet, el cap de Govern, Xavier Espot, ho va qualificar d’«acte simbòlic d’unió institucional». Però poc van trigar a arribar els retrets. El mateix Espot va destacar que «tothom és capaç de fer els comptes i saber qui aporta què» i va considerar que uns ho han fet en funció de la seva capacitat financera i altres «per voluntat política», en referència a Escaldes-Engordany i Sant Julià de Lòria, precisament, els dos comuns que no estan encapçalats per Demòcrates, o pels seus socis de Govern. 

Menys diplomàtica va ser la cònsol major de la capital, Conxita Marsol, que va opinar sense embuts que «alguns haurien pogut ser més solidaris» –Escaldes va insinuar que la seva part només aniria destinada a la seva parròquia– i no va dubtar en afirmar que «nosaltres» (Demòcrates?) «hem sigut més generosos». Tant és així que la justificació laurediana sobre els «problemes econòmics» del comú no és vàlida per a Marsol, que va respondre que «tots tenim problemes». 

En qualsevol cas, unes declaracions poc afortunades, i molt decebedores, tenint en compte el context de crisi econòmica en què ens trobem i que aquests 7,5 milions d’euros seran molt ben rebuts per aquells que més els necessiten. Hauria estat molt positiu que les picabaralles partidistes ahir s’haguessin deixat de banda i simplement s’hagués celebrat la unió dels polítics que, al cap i a la fi, és per això que han estat escollits.