La polèmica al voltant de la taxa del carboni continua ben viva aquests últims dies i amenaça amb convertir-se en serial de l’estiu si algú no hi posa remei. I és que des de l’Associació d’Importadors i Distribuïdors de Carburants (Asidca) es continua exposant que la nova taxa s’hauria de posposar si no es vol perdre el diferencial fiscal amb els països veïns, i tenint en compte la delicada situació per la qual passa el sector en aquests moments, a l’igual que altres activitats econòmiques. Per la seva part, l’Executiu, malgrat les reiteratives crítiques rebudes, no ha variat el seu pla de ruta per a l’aplicació d’aquesta nova figura impositiva, recalcant que servirà per posar a l’abast del conjunt de la població un transport públic molt més barat que l’existent actualment. El tercer actor que ha entrat en aquesta polèmica ha estat l’Associació de Consumidors i Usuaris (ACU), que està recollint firmes –i ja en té més de 9.000, segons el seu president– per a la seva presentació davant el Consell General perquè la taxa s’acabi posposant.

La veritat és que no li falta raó a uns i altres en les argumentacions, motiu pel qual el més adient seria que es trobés una solució consensuada a la problemàtica que s’ha obert, vulguin o no els governants, al voltant d’aquest tema. L’Executiu fa bé en voler impulsar d’una vegada per totes un transport públic de viatgers molt més eficient que l’actual, que encara és insuficient en preu i en freqüentació, i si el nou impost ajuda a aconseguir aquest objectiu hauria de ser benvingut. L’actual situació de crisi que en general afecta al conjunt de l’economia no és segurament el millormoment per a aplicar aquesta taxa, però també s’ha de tenir en compte que tard o d’hora  s’ha de fer efectiva si es vol anar en la mateixa línia que altres països europeus. Uns i altres haurien d’evitar els posicionaments enrocats que no porten enlloc i assumir que hauran de cedir  si es vol arribar a un acord.