La metodologia per abordar la reforma de les pensions públiques sembla que està definida i tot indica que ja no hi poden haver excuses perquè, amb el màxim consens, es puguin prendre decisions en aquest àmbit. Després del fallit intent d’ara fa una setmana, els grups parlamentaris van acordar ahir finalment que serà una comissió de treball la que s’encarregarà de l’elaboració d’un dictamen que haurà de ser lliurat a Sindicatura per a la seva aprovació pel Consell General no més enllà de l’1 d’octubre. La intenció és que posteriorment, a través d’un pacte d’Estat, s’analitzin les propostes que s’haurien de tirar endavant i s’aprovin abans de finals d’aquest any, del que es dedueix que sembla que en aquesta ocasió es vol agafar el bou per les banyes i no allargar més una qüestió que hauria d’haver estat discutida fa anys.

Com que encara es disposa d’un fons de mes de més de 1.400 mlions d’euros destinat al pagament de les pensions públiques, dona la impressió que, malgrat el que diuen alguns endevins, encara hi ha temps perquè es puguin prendre unes mesures efectives que garanteixin aquesta prestació per a les generacions futures. Tot i així, cal posar-se mans a l’obra i, d’una vegada per totes, acordar quines són les iniciatives que s’haurien de prendre perquè les pensions públiques tinguin futur. Els demòcrates han fet bé en acceptar els canvis demanats pels socialdemòcrates, donant cabuda a la societat civil perquè també sigui tinguda en compte en aquest procés, ja que ningú hauria entès que es produís un fracàs quan ni tan sols s’ha començat a entrar encara en el fons de la qüestió. Una vegada s’ha arribat a un acord quant a la forma i la metodologia, ara toca el més difícil, com és que entre tots es puguin consensuar una sèrie de propostes que facin possible  la viabilitat del sistema de pensions.  El repte no és menor i posarà a prova la capacitat dels nostres polítics.