El programa d’atenció psicològica a persones afectades per la Covid-19 no es va poder posar en marxa ahir tal com estava previst en un principi. Segons va explicar el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, a data d’ahir encara no hi havia cap professional que hagués firmat el conveni amb el ministeri. Això s’hauria produït, segons va indicar Benazet, perquè el Col·legi de Psicòlegs d’Andorra no havia enviat els documents pertinents als seus membres, tot i que set professionals havien manifestat la seva voluntat d’adherir-se a aquesta iniciativa. La situació es podria desencallar en les properes hores o dies, però el que ja es pot afirmar avui dia és que és inconcebible que un fet d’aquestes característiques es pugui produir i el programa no s’hagi pogut encetar amb normalitat, sobretot quan tothom és conscient que poden ser moltes les persones que necessiten algun tipus d’ajuda psicològica després de més d’un any de pandèmia. 

El cert és que, una vegada més, han primat les discrepàncies d’un col·lectiu de professionals amb el Govern, quan el veritablement important era oferir aquest servei a la població en les millors condicions i com més aviat millor. No sabem ben bé a hores d’ara les raons que han portat el Col·legi de Psicòlegs a tenir aquest posicionament, entre altres coses perquè el comunicat enviat des de l’entitat –amb nocturnitat, ja que es va fer quan passaven dos quarts de deu de la nit– no ho aclareix i es limita a enumerar una sèrie de reunions amb el Ministeri de Salut. Els psicòlegs tenen tot el dret a discrepar sobre el preu que s’ha establert o sobre el nombre de sessions que s’oferiran, per exemple, però se suposa que aquests, o d’altres, són aspectes que es poden solucionar a través del diàleg amb l’Administració. Si no és així, quin paper compleix una associació d’aquest tipus? No  ha estat així i els usuaris, les persones que necessiten atenció, són els perjudicats.