El patrimoni cultural és un dels grans atractius del país, una cosa que segurament ningú no s’atreviria a posar en dubte. Tot i així, és evident també que no s’està fent prou per a la seva preservació per a les generacions futures. Una bona prova d’això és l’estancament que hi ha des de fa anys en la definició dels entorns de protecció dels monuments i béns culturals. La delimitació d’aquests és un objectiu que se li ennuega als successius titulars del Ministeri de Cultura, fins el punt que avui dia només n’hi ha 11 que estiguin totalment acabats. És veritat que aquesta no és un tasca tècnica gens fàcil, però també ho és que no sembla que hi hagi hagut suficient voluntat política fins ara per actuar amb més rapidesa en aquest àmbit. Per tot plegat, aquesta és una assignatura pendent que encara té el país, malgrat que ja fa anys que es va aprovar la llei referent a aquesta matèria.  
Aquesta és una realitat que de nou es va posar de manifest ahir durant el debat al Consell General de la proposició de llei presentada pels socialdemòcrates per modificar la llei del 2003, que com s’esperava va ser rebutjada per la majoria. El tripartit governamental considera que el camí ha de ser obrir una reflexió  i treball amb els actors implicats per poder fer un nou text, que el conjunt de la cambra parlamentària troba necessari. Es tracta, segons van dir es portaveus de la majoria, de treballar amb urgència però sense precipitació. Els consellers generals tenen, així doncs, l’oportunitat de tirar endavant una reforma legislativa que faci possible que finalment els entorns dels nostres monuments estiguin definits en uns terminis raonables, cosa fonamental per a la seva preservació i que no hi hagi el perill que puguin ser afectats per altres construccions. S’haurà de veure, però, si la voluntat de consens és real i es fa una llei que convenç tothom o, contràriament tot ha estat una representació de cara a la galeria.