El col·lectiu d’infermeres i infermers va aprofitar ahir la celebració del seu dia internacional per reclamar una regulació de la professió que reconegui la seva tasca com a professionals de l’àmbit sanitari. L’arribada de la pandèmia del coronavirus a inicis de l’any passat va fer que es retardés l’elaboració d’un projecte de llei que reguli la professió  i estipuli de manera clara quines són les funcions que porten a terme, així com les seves especialitats. I és que el paper de la infermera del segle XXI ja no és aquell del passat en què aquests professionals simplement es limitaven a ser l’ajudant o auxiliar del metge i poc més, sinó que han anat adquirint cada vegada més rellevància fins a desenvolupar una missió fonamental dins del sistema sanitari. Per si algú encara no ho tenia clar, la crisi sanitària actual ha posat de manifest encara més la important funció que tenen els professionals de la infermeria, tant en la sanitat pública com en la privada. Tot i així, es tracta d’un col·lectiu que malauradament no sempre compta amb el suficient reconeixement tant de les autoritats sanitàries com de la mateixa ciutadania. Per això és imprescindible que quedin ben definides en una llei quines són les tasques que els corresponen i fins a on poden actuar en el tractament dels pacients. Un aspecte clau en què tindran un protagonisme especial, serà per exemple, el de l’hospitalització domiciliària, recentment anunciada des del Ministeri de Salut i el SAAS, que seria impossible de materialitzar sense l’important treball que hauran de desenvolupar les infermeres. En aquest sentit, com no pot ser d’una altra manera, el col·lectiu hauria de ser considerat com un interlocutor necessari quan es posen en marxa iniciatives com aquesta, que moltes vegades s’acostumen a fer des de les altes instàncies sense comptar amb la participació dels diferents actors  del sistema sanitari.