Els que durant els últims anys no s’han atrevit a abordar una reforma en profunditat del sistema de pensions, principalment els demòcrates, estan marcant ja durant aquests dies quines haurien de ser algunes de les mesures que s’han d’aplicar. I és que, pel que diuen, ara sí que és el moment de tractar sobre aquesta qüestió, recalcant una i altra vegada que d’aquí a molts pocs anys caldrà recórrer als diners del fons de reserva de jubilació, que en un període de temps no excessivament llarg s’acabarien esgotant. En aquest sentit, el ministre de Finances, Eric Jover, es va referir ahir al que durant anys ha estat un tema tabú com és l’increment de la cotització, que segons va afirmar, és «ineludible» a mig termini, tot i que s’hauria de fer de manera progressiva «per no tensionar l’economia». Si tan clar tenen ara els actuals governants que cal anar en aquesta direcció, el que no s’entén de cap de les maneres és per què no s’ha començat a actuar  abans, amb la qual cosa no s’hauria de portar a terme un  augment de la cotització tan gran com la que segurament caldrà. 
En la mateixa línia, el president del fons de reserva de jubilació, Jordi Cinca, amb importants responsabilitats ministerials en els últims anys, va manifestar ahir que «com més tardem més dràstiques hauran de ser les mesures», avisant que combinar l’allargament de la jubilació, l’increment de la cotització i l’aplicació d’un coeficient reductor als punts només suposaria allargar la vida del fons 11 anys. Pel que es veu, així doncs, els que ens han governat durant tants anys tenen molt clares les mesures que s’han d’aplicar i ja ens indiquen per l’aro que haurem de passar irremeiablement si volem comptar amb algun tipus de pensió de jubilació. D’aquesta manera, avancen ja les seves conclusions quan ni tan sols se sap si serà possible que hi hagi un pate d’Estat, que és el fòrum del qual haurien de sortir les resolucions a implementar.