Una de les tasques que ha desenvolupat amb encert la Cambra de Comerç des de la seva creació ha estat la de recordar als estaments polítics les mancances regulatòries existents per facilitar que l’economia creixi i les seves corresponents solucions. En aquest sentit, tot i que les seves demandes no sempre han estat ateses, els seus successius presidents no s’han cansat de pregonar, per exemple, la necessitat d’actuacions per afavorir el teixit econòmic o fer menys feixuga l’Administració. Ahir, el que durant els tres últims anys ha estat al capdavant de l’entitat, Miquel Armengol, es va referir per enèssima vegada a la necessitat de diversificar l’economia del país, cosa que evidentment ja preconitzaven els seus predecessors en el càrrec, tenint en compte que els sectors tradicionals ja fa anys que donen senyals d’esgotament. Com bé afirma Armengol, però, la crisi provocada per la pandèmia del coronavirus fa fins i tot ara més urgent que, d’una vegada per tots, Andorra enceti la via de la diversificació econòmica, cosa que no deu ser fàcil si observem el que s’ha aconseguit fins ara.  De fet, molts estudis econòmics dels anys 90, i fins i tot d’abans, ja posaven de manifest que el país no podia seguir depenent com  fins ara del comerç i el turisme, al temps que s’apuntaven les accions a engegar per posar fi a aquesta situació i trobar altres sectors que tiressin a l’alça del PIB i, com a conseqüència, l’Estat disposés de més recursos econòmics.  Pel que es veu en aquests moments,  els governants s’han preocupat més durant els últims anys de les accions a curt termini que de planificar i posar les bases del que hauria de ser l’Andorra econòmica del futur, i el resultat és que els progressos, pel que fa a la diversificació, són més aviat minsos. Un exemple clar de per on hauria d’anar aquesta diversificació seria, per exemple, el centre de recerca en immunologia, que hauria de servir per atreure més iniciatives en l’àmbit de la salut.