El tema electoral es repeteix amb insistència ja fa molt de temps. Unes vegades en el sentit d'imminència i unes altres amb un missatge de retard. Es miri per un costat o un altre, el cert és que sempre es diu alguna cosa que mai es nova, però que serveix per mantenir el joc de les expectatives.

Ara entrem en aquell període, molt estimat per alguns, de les conjectures o les travesses. No es dóna cap notícia però s'obren expectatives dins del capítol del que podríem anomenar política ficció electoral.

Com per segons quins sectors els deures pendents ja no es té massa ganes de fer-los ,es passa immediatament a l'exigència electoral.

Els primers passos de preparació i entrenament són el buscar els nuvis necessaris per tal de fer matrimonis de conveniència entre tots els grups polítics actualment en joc. El PLA no es vol desfer per motius polítics, però molt més per qüestions econòmiques. La pilota està a la teulada i això explicaria algunes presses per part d'aquest grup que no voldria que altres guanyessin temps en el terreny del proselitisme.

Els seus socis del PRA caminen en un altre ritme de llibertat i independència. Volen obrir portes i estan tancats al joc de les endevinalles. Finalment ApC, por boca del seu únic protagonista, fa i desfà continuament conjectures i plantejaments, sense definir ni propòsits, programes i molt menys aliançes.

El panorama, per tant, és tèrbol i qualsevol profecia que es faci ratlla en el camp de la imaginació. Finalment el PS, que s'ha jugat molt en aquest període tirant endavant lleis autenticament problemàtiques, voldria acabar de rematar la feina, el que no deixa de ser un motiu honest tal com les coses s'han desenvolupat.

El que sí està clar, per part de l'oposició, és que no es pensa massa en ballar al ritme governamental i segueixen entestats en negar el pa i la sal a possibles projectes, i molt menys en l'aprovació del pressupost. Res de nou.

Tot segueix com sempre i la manca de cooperació bordeja la frontera de la responsabilitat institucional i la defensa dels interessos nacionals. El lema de quant pitjor, millor, és el que val actualment, malgrat que la ciutadania estigui totalment en contra i demani més coherència.

La primavera s'apropa i serà el moment de veure com acaba el que ara s'esta coent i què, en molts casos, encara no agafa ni tan sols l'inici del bull.

Segueix l'esgotament per ofegament, però ningú respira en cap altra sentit. La política pel poble sense el poble –pròpia del segle XIX– segueix governant a casa nostra, per a desgracia de tots i manteniments d'unes quantes cadires que no es volen quedar sense el seu propietari actual.

Per a més informació consulti l'edició en paper.