A la coalició governamental, integrada per Demòcrates, Liberals i Ciutadans Compromesos, sembla que li han entrat ara les presses per emprendre la reforma del sistema de pensions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) el més aviat possible. Segurament tothom coincidirà que és relativament urgent abordar aquesta qüestió, a l’igual que estan fent alguns dels nostres veïns, però si és veritat que es vol tirar un pacte d’Estat en aquest àmbit, seria bo que no es vulgui precipitar excessivament aquest procés. L’espera fins que els demòcrates s’han decantat finalment per iniciar aquesta important reforma pendent ha estat llarga, ja que han governat durant molts anys i han optat sempre per introduir modificacions parcials a l’actual sistema. Ara, en unió dels liberals i de Ciutadans Compromesos, preveuen que la reforma pugui estar plasmada en un document aquest mateix any i que la seva aprovació no vagi més enllà del primer semestre del 2022.  Un objectiu que, com a mínim, es pot qualificar d’ambiciós, tenint en compte que les propostes que es vulguin tirar endavant haurien de comptar no només amb un consens polítics, sinó també social, ja que tant empresaris com a treballadors, entre altres interlocutors, també haurien de tenir dret a dir-hi la seva. A més, no és bo tampoc que quan fins i tot el conjunt de forces polítiques encara no s’ha manifestat sobre la possibilitat d’arribar a un pacte d’Estat en aquesta matèria, ja s’estiguin llençant globus sonda sobre per on hauria d’anar la reforma. En aquest sentit, donar ja per fet que les futures generacions s’hauran de jubilar als 67 o 68 anys, en comptes dels 65 actuals, només serveix per posar pals a les rodes a l’entesa. El contingut de la reforma, si es vol que compti amb el suport de tot l’arc parlamentari i també de la societat, hauria de sorgir del treball conjunt i no d’especulacions.