La reforma de la branca de jubilació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS)  és una de les assignatures pendents del país. Els demòcrates, tot i que han estat molts anys en el poder governant, han defugit escometre aquest objectiu, sabedors que potser s’hauran de prendre mesures impopulars i que és difícil assolir un consens, no només polític, sinó també social, al respecte. Així, han optat els últims anys per introduir només certs retocs al sistema, com va ser l’increment del percentatge destinat a aquesta branca de la seguretat social. És una cosa òbvia, però, que a l’igual que està passant en molts països de l’entorn europeu és una reforma cada vegada més inajornable perquè cada dia és més amplia la població jubilada i, per tant, les despeses van augmentant progressivament.  Així, en el cas concret d’Andorra, alguns estudis apunten que les reserves existents s’esgotarien l’any 2038, motiu pel qual cal l’aplicació de mesures el més aviat possible. 
Ara, la coalició governamental, formada per Demòcrates, Liberals i Ciutadans Compromesos, considera que és el moment d’arribar «sense més dilació» a un pacte d’Estat per garantir la viabilitat futura de les pensions. Aquesta no és la primera vegada que es parla de la possibilitat d’un pacte d’Estat en aquest àmbit, però fins ara ha estat una idea que no ha tingut gaire recorregut perquè ni majoria ni oposició hi han cregut de veritat que es pugui arribar a una entesa, i uns i altres han preferit actuar de cara a la galeria. Aquesta hauria de ser, doncs,  l’oportunitat definitiva, una vegada s’albiri finalment el control de la pandèmia del coronavirus.  No s’hauria d’oblidar, però, que no es tracta d’introduir retallades en l’actual sistema que facin cada vegada més difícil a les persones jubilar-se amb una pensió digna que els permeti sobreviure, sinó contemplar tots aquells aspectes que puguin contribuir a la sostenibilitat de les pensions públiques.