Majoria i oposició no han parat de barallar-se aquests últims dies amb relació a les accions que uns i altres afirmen haver portat a terme davant el projecte de llei espanyol sobre el frau fiscal que s’analitza al Cogrés dels Diputats. Per una banda, els tres grups que formen la majoria (Demòcrates, Liberals i Ciutadans Compromesos) han afirmat que han treballat de forma discreta i han criticat el Partit Socialdemòcrata (PS) per les reunions «unilaterals» mantingudes a Espanya. Per l’altra, els socialdemòcrates, que amb un evident afany de protagonisme han anunciat a bombo i platerets les trobades fetes amb parlamentaris espanyols per abordar aquesta qüestió, han afirmat que tots els contactes s’han fet amb el coneixement del cap de Govern, Xavier Espot, tot i que han acusat l’Executiu de no fer els deures en aquest àmbit. 

La conclusió és que s’està utilitzant un tema que pot fer molt mal al conjunt del país, com seria l’entrada en una nova llista de paradisos fiscals, per continuar fent política de baixa volada, tenint en compte més els interessos partidistes de cadascuna de les formacions polítiques que l’interès general d’Andorra. L’important hauria estat que, almenys en una qüestió tan important com aquesta, hagués estat possible un treball conjunt de totes les forces del Consell General per arribar a un objectiu comú, que és defensar el model fiscal actualment en vigor. Una vegada més, però, s’han imposat les batalletes polítiques per intentar penjar-se la medalla abans que el rival polític, quan el que es requereix és un esforç de tothom per donar a conèixer a l’exterior quina és la realitat impositiva del país. La veritat és que no és la primera vegada que uns i altres practiquen aquest joc polític en lloc d’apostar fermament per la col·laboració, com ho posa de manifest les moltes grans reformes que aquest país té pendents  per falta d’entesa.