La ministra de Funció Pública i Simplificació de l’Administració, Judith Pallarés, va fer bé ahir sortint ràpidament al pas de les acusacions expressades pel Sipaag. Fins aquí, però, l’única cosa positiva de la seva compareixença davant dels mitjans de comunicació. I és que les seves explicacions no van servir, ni molt menys, per contrarestar les denúncies efectuades pel sindicat. Com era d’esperar, la ministra va negar qualsevol tipus d’irregularitat en la contractació de personal interí mitjançant el procediment d’urgència estipulat a la Llei de funció pública i va explicar que si s’ha procedit d’aquesta manera ha estat per la situació d’excepcionalitat que s’ha viscut com a conseqüència de la crisi sanitària. Segons Pallarés, el procés per seleccionar nou personal a través d’un edicte s’allarga un mínim de dos mesos però es pot arribar als sis, raó per la qual s’ha de recórrer a la urgència. A més, la ministra es va referir a la necessitat de canviar la llei per escurçar aquests terminis i va esmentar la possibilitat de borses de  treball a les quals es pugui recórrer per cobrir determinades places. Les explicacions han estat, així doncs, les de sempre, però el cert és que les crítiques per aquesta manera de procedir de l’Administració general fa molt de temps que es produeixen sense que el successius ministres de torn s’encarreguin de buscar solucions. La convocatòria de llocs de treball, tot i que sigui per a personal interí ha de ser el més transparent possible perquè tothom que ho vulgui s’hi pugui presentar en igualtat de condicions, i això és el que s’ha de garantir d’una vegada per totes.  Potser, com va dir la ministra, les coses es fan ara  millor que abans, però no hi ha cap dubte que encara s’ha de millorar molt. La titular de Funció Pública no va poder rebatre tampoc les crítiques sobre el suposat «tracte abusiu i degradant» a alguns treballadors i es va limitar a dir que la seva porta «sempre està oberta» per atendre qualsevol demanda.