La pandèmia del coronavirus està originant que la despesa del Govern, tant en l’àmbit sanitari com en el de les ajudes a les empreses, s’hagi disparat de manera important. Aquest és el camí que també han seguit la majoria dels països de l’entorn europeu, ja que no hi ha cap altra solució si es vol mantenir viu la majoria del teixit productiu, en espera que el virus s’acabi controlant el més aviat possible. En el cas d’Andorra, però, la veritat és que s’ha d’anar amb molta cura per no arribar a un nivell d’endeutament que es faci difícilment suportable, tenint en compte que en un país petit com el nostre els recursos segurament són més limitats que a altres Estats.  Diferents actors econòmic s’han referit al perill que suposa un deute excessiu, i ara és el Col·legi d’Economistes el que, a través de la seva degana, es refereix a la necessitat d’anar reavaluant les ajudes  contínuament perquè no esdevinguin un cost que no sigui assumible a mitjà i llarg tetermini. 

La capacitat de despesa  de l’Estat andorrà no és, en efecte, il·limitada, el que implica que s’hagi de demanar la màxima diligència a l’hora de gestionar els recursos de què disposa, sense caure mai en la temptació d’estirar més el braç que la màniga. En una situació tan complicada com l’actual per a moltes empreses, és lògic que hi hagi peticions de tot tipus, però correspon al Govern determinar quines són les que es poden portar a la pràctica en base als recursos del país. Una de les últimes demandes ha estat la de les estacions d’esquí, que volen ni més ni menys que 19 milions d’euros en ajuts directes per fer front a una temporada que pràcticament es dona per perduda. De moment, l’Executiu no s’hi ha pronunciat, però és obvi que molts altres sectors també voldran el mateix tracte, tenint present que han patit igual, o fins i tot més, els efectes de la pandèmia.