Que la pandèmia del coronavirus ha causat estralls en la vida de totes les persones és una evidència. Ara bé, no tothom ho ha sabut gestionar i experts d’arreu del món alerten que això es pot traduir en trastorns i conductes depressives en una part considerable de la població. Pel que fa a Andorra, concretament, el Col·legi Oficial de Psicòlegs (Copsia) es mostra preocupat per les dades obtingudes en el darrer observatori del CRES que apunten que gairebé la meitat dels enquestats tenen un ànim decaigut. A més, el president del Copsia, Òscar Fernández, alerta que mentre duri la crisi sanitària, el problema persistirà i, fins i tot, es podria agreujar quan tot plegat passi. És el cas de metges, infermeres i professionals de centres sociosanitaris que viuen des de fa ja molts mesos tan capficats en el seu dia a dia que sovint n’hi ha que ni tan sols són conscients d’estar desenvolupant desordres mentals. Per això, és important estar preparats i, un cop la vacuna sigui realment efectiva, poder-los garantir un tractament i una atenció adequats, adaptats a les seves circumstàncies. Altrament, el conflicte d’un col·lectiu concret podria desencadenar en un problema generalitzat, ja que són una peça fonamental de la nostra societat.

El cas d’Espanya, on els professionals sanitaris han mostrat depressió, ansietat, atacs de pànic, estrès post-traumàtic i consum de substàncies és encara més greu. Fins i tot, un 3,5% ha reconegut en alguna ocasió haver ideat un suïcidi. Les dades, extrapolades a Andorra –on no hi ha cap estudi d’aquestes característiques–, no serien exactament les mateixes, però Fernández creu que sí que podrien anar en una línia similar, fet que demostraria que el personal sanitari és un dels col·lectius més vulnerables, no només per tenir altes possibilitats de contagiar-se del virus, sinó també de patir unes conseqüències psicològiques irreversibles. I és obligació del Govern i nostra com a societat ajudar-los.