Les autoritats sanitàries ens advertien fa tan sols uns dies del perill que suposa, si es vol controlar la pandèmia del coronavirus, que l’índex de reproducció estigui per sobre de l’1. Doncs bé, ja estem avui dia clarament per sobre d’aquesta xifra i s’ha arribat a l’1,43, el que significa que cada infectat contagia aproximadament una persona i mitja més. Sembla, però, que aquesta dada ja no és tan greu i es relativitza ara aquest indicador si es mira conjuntament amb altres. Almenys això és el que es dedueix de les explicacions donades ahir pel titular de Salut, Joan Martínez Benazet, que, tot i reconèixer que estem  entrant en el nivell màxim de risc, va manifestar que estem dins d’un «rebrot contingut». O sigui, que de moment no calen noves mesures restrictives i seguiran en marxa les que actualment estan en vigor. 
La situació, així doncs, al nostre país és molt similar a la dels països de l’entorn: una expansió del virus clarament a l’alça i unes autoritats temeroses moltes vegades de prendre determinades iniciatives pel risc de les crítiques que poden rebre dels sectors econòmics, molt fortament castigats per la pandèmia. El resultat no sabem quin serà, però tothom dona ja per fet que entrarem en una tercerca onada.   A més, els programes de vacunació estan  clarament endarrerits  o  ni tan sols s’han iniciat, com és el cas d’Andorra, a l’espera de les tan anhelades 2.000 primeres dosis. Fins a cert punt, es pot veure normal que des de les instàncies polítiques s’intenti calmar la població davant la gravetat que reflecteixen els números, però també és la seva obligació mantenir una política comunicativa clara que no amagui la realitat. Si hem de continuar reduint la interacció social, com a única manera de disminuir la expansió del virus, s’ha de dir clarament o sinó hauran de ser els propis ciutadans els que s’autoimposin més restriccions si esvol acabar amb el virus, com ja es planteja en alguns països.