La cadena humana que s’havia convocat a les xarxes socials per defensar la continuïtat del Palau de Gel va ser tot un èxit d’assistència. Que en una parròquia com la de Canillo, de reduïda dimensió poblacional, s’apleguin més de 150 persones s’ha de qualificar sens dubte d’aquesta manera. Bé és cert també, però, que entre els concentrats també hi havia persones d’altres parròquies, preocupades igualment que pugui desaparèixer una instal·lació emblemàtica que també es pot considerar ja com a nacional. Sota la consigna ‘El Palau no el tanqueu’, el missatge adreçat al comú pels participants va ser molt clar: cal fer tots els esforços posibles perquè aquest equipament continuï funcionant com fins ara. «Volem el Palau» i «- ponts i + Palau» eren alguns dels escrits que es podien llegir en les pancartes que portaven alguns dels participants, entre els quals  i havia molts usuaris de les instal·lacions.  No hi ha ja cap dubte que el Comú de Canillo ha actuat tard a l’hora d’afrontar la resolució d’aquest afer, sobretot tenint en compte que els mateixos que governen ara, els Demòcrates, ho feien també durant les dues anteriors legislatures. Ja se sap que el temps real és un, i un altre de molt diferent és el que mou el funcionament de les administracions, incapaces de vegades de planificar les seves prioritats, com dona  la impressió que ha passat en aquest cas. Tampoc és comprensible l’acte de rebel·lia en no voler retornar les claus de l’edifici una vegada finalitzat el contracte entre les parts el passat 31 de desembre, el que pot provocar que s’entri en un procés interminable de judiciliatzació.  D’aquesta manera, la corporació comunal i la propietat del terreny on està construït l’equipament haurien de fer un esforç per establir de nou una negociació i arribar a una entesa que faci possible que el Palau de Gel pugui perviure durant molts anys més.