Els demòcrates s’han negat sempre a fer públics els sous dels seus fitxatges estrella contractats a cop de talonari per ocupar càrrecs d’alta responsabilitat en organismes públics. Ho han fet sempre, i pel que s’està comprovant aquestes últimes setmanes, ho pensen continuar fent amb desvergonyiment malgrat la tan preconitzada transparència que afirmen practicar i a la qual tan reiteradament es refereixen. L’últim exemple d’aquesta mala manera de procedir dels que han governat el país al llarg dels últims anys, i que ara ho fan amb l’anomenat tripartit, en què s’integren també Liberals i Ciutadans Compromesos, ha estat en relació a la marxa de l’exdirector general de l’Autoritat Financera Andorrana (AFA), Ramón López. 
El ministre de Finances, Eric Jover, s’ha negat en més d’una ocasió en compareixences davant dels mitjans de comunicació a aclarir quant ha suposat la indemnització a la qual s’ha hagut de fer front i quins han estat els motius del relleu al capdavant de l’AFA. Això sí, des del Govern han hagut d’admetre, perquè aquesta és la trista realitat que no es pot ocultar, que la indemnització ha estat d’una quantia elevada, com és habitual en aquest tipus de contractacions. A més, s’han volgut treure el tema de sobre afirmant que, en tot cas, el pagament de la indemnització ha correspost a la pròpia AFA. Aquest fet ha portat ara al Partit Socialdemòcrata (PS), després d’altres intents infructuosos amb elmateix objectiu, a demanar l’empara a la síndica general, al mateix temps que ha entrat a tràmit una demanda d’informació reclamant còpia del contracte de López. Els intents de l’oposició perquè hi hagi una mica de llum sobre la gestió dels diners públics segurament no serviran de res, com ja ha passat anteriorment, i els demòcrates es continuaran escudant en el secretisme que, al seu parer, ha de regir en casos com aquest.