Fa tot just una setmana, el ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy, presentava un programa d’impuls a l’emancipació de persones d’entre 22 i 30 anys. En només set dies, el Govern ha rebut una trentena de demandes d’informació, fet que posa en evidència l’interès dels joves a deixar casa els pares i trobar el seu propi espai. D’entrada, una persona entre 22 i 30 anys no pot permetre’s un habitatge de compra, de manera que el més habitual és que es decanti per un petit pis de lloguer. Petit, però, no és equivalent a barat, i menys en l’Andorra actual, així que, conscient de les dificultats, l’Executiu preveu destinar un centenar d’ajuts cada mes fins a esgotar els 200.000 euros previstos a la partida. Sense dubte, una quantitat insuficient per a tot el jovent del país. A més, tot i les bones intencions, el procés de selecció no és fàcil, ja que, entre altres, cal acreditar un període mínim de residència permanent al Principat de cinc anys, tenir un sou superior al salari mínim però inferior als 24.000 euros anuals bruts a l’any i no tenir relació de parentiu amb la propietat de l’habitatge.

Amb tot, la proposta és bona i, sobretot, necessària per a una generació per a qui emancipar-se és gairebé missió impossible, segons calculen Estadística i el Servei d’Ocupació. I és que actualment hi ha 237 nois i noies d’entre 18 i 25 anys a l’atur i 238 d’entre 25 i 39 anys a la cerca de feina. 

Tanmateix, un aspecte positiu del projecte és que el Govern subvencionarà el transport públic a tots aquells joves que decideixin anar a viure a parròquies altes. L’objectiu és descongestionar l’eix central del país i fomentar la mobilitat sostenible, sense dubte, imprescindible pel futur de les mateixes generacions que avui necessiten ajuts per marxar de casa i emprendre els seus propis programes vitals.