Qui calla atorga. Això és el que va fer ahir el Comú d’Andorra la Vella, després que el dia anterior els consellers comunals del Partit Socialdemòcrata  (PS) «destapessin» que el cost del Poblet de Nadal d’enguany sobrepassa els 500.000 euros. La majoria encapçalada per la cònsol major, Conxtita Marsol, ho tenia ben fàcil, però ha optat pel camí menys recomanable en aquests casos, com és apostar pel silenci com a resposta. Per una banda, si és veritat que la despesa per aquest concepte s’ha enfilat enguany a aquesta elevada xifra, no tenia més que mostrar les diferents partides relacionades amb aquest esdeveniment i justificar-les, i, si  per una altra, si no  és real, la podia negar i donar a conèixer quin és el cost de veritat de tots els elements que s’han contractat engany. Però no ha estat així, i una altra vegada veiem que una administració es decanta per no contestar les crítiques de l’oposició, com seria el més normal en tot sistema democràtic. El fet que no es respongui als socialdemòcrates pot donar la impressió que hi ha alguna cosa a amagar i que més d’un pugui pensar allò que diu altra dita popular: quan el riu sona, alguna cosa porta. Tot plegat posa de nou de manifest que malgrat que els  polítics apel·len freqüentment a la transparència, els costa molt més posar-la en pràctica. De fet, la queixa de les oposicions dels diferents comuns per no rebre suficient informació de les majories que governen ha estat molt habitual en les últimes legislatures i es produeix gairebé a totes les parròquies. Les formacions polítiques que guanyen unes eleccions comunals estan plenament legitimades a portar a terme l’acció de govern que estimin més oportuna amb els recusos públics amb què compten. En aquest sentit, la majoria al Comú d’Andorra la Vella pot realitzar les despeses que cregui més convenients, però ha de ser també conscient que la quantia de totes i cadascuna d’elles ha de ser pública.