Eldebat que va tenir lloc ahir a la tarda al Consell General, amb motiu de la discussió del projecte de llei de mesures urgents en matèria d’arrendament i de  millora del poder adquisitiu, va transmetre la impressió que definitivament hem entrat en un bucle del qual no podem sortir amb relació a l’habitatge. I és que més que de les mesures que inclou el text legislatiu, algunes molt positives com l’increment de les pensions i salaris més baixos, del que es va tornar a parlar de nou és del problema de l’habitatge que encara, i desde fa temps, pateix Andorra i de si s’estan prenent mesures o no per solucionar-lo. En aquest sentit, majoria i oposició van aprofitar de nou l’escenari immillorable que sempre suposa la cambra legislativa per reiterar els seus posicionaments respectius. Per una banda, el Govern s’entesta en aprovar pegats tímids per intentar facilitar l’accés a l’habitatge, pero sense afrontar veritables mesures que puguin tenir incidència important en el mercat immobiliari, amb excepció de l’Institut Nacionl de l’Habitatge, que encara està en estat molt embrionari i que ja es veurà el que pot donar de si. Per una altra, des de l’oposició, pel que fa al Partit Socialdemòcrata, es continua aprofitant aquest punt dèbil de l’Executiu i s’aposta per polítiques públiques més intervencionistes, mentre que Terceravia defensa un liberalisme encara més acusat en aquest àmbit. Ja sabem que els demòcrates, i pel que es veu ara també els seus socis liberals i de Ciutadans Compromesos, no són gaire partidaris de les polítiques d’habitatge, com ho va posar de manifest que en el seu dia van fulminar el departamentd’Habitatge. Tot i així, el tripartit es veu abocat ara a fer alguna cosa, davant del clam de moltes famílies que, amb els ingressos que perceben, no tenen possibilitat d’accedir a un habitatge digne.  De moment, el que està clar, és que els pegats semblen del tot insuficients.