És molt cert que Andorra disposa d'una marca comercial inigualable, una imatge que no es guanya d'un dia per a un altra, sinó que és fruït del treball constant de varies generacions de forma individual i col·lectiva. La imatge d'Andorra com a destí de neu no seria la mateixa sense el gran atractiu comercial, amb una oferta variada, moderna i competitiva, que és un gran complement d'oci per als esquiadors i un atractiu per si sol per a aquells visitants que no esquien.

Tot i aquest escenari optimista, no s'hi val cap mena de distracció. La imatge forjada durant tants anys es pot diluir ràpidament si no es fan les coses bé. En l'àmbit polític no s'ha treballat al mateix ritme, i s'ha de dir de forma clara. Des de l'aprovació de la Constitució s'ha legislat en tots els vessants per situar Andorra com un estat modern i integrat a Europa, omplint buits legislatius que eren urgents.

Poc s'ha fet en el comerç. Resulta paradoxal que la tan anhelada llei hagi dormit sempre als calaixos del ministre de torn sense que hagi hagut una autèntica voluntat política per aprovar-la, ni per part de l'oposició ni del partit governant, com si en el fons la situació actual ja vagi bé.

Aquesta anomalia voluntària suposa estar a vora del precipici. La fidelització del client es guanya dia a dia i les males pràctiques, encara que siguin d'una minoria, l'acaben pagant tots. La regulació dels horaris comercials ha estat envoltada de polèmica i finalment tot el sector ha d'acatar-la, amb més o menys grat, i el mateix hauria de passar amb una llei del comerç que posi fi a les rebaixes continues, liquidacions tot l'any i ofertes comercials camuflades sota el nom d'outlets, o el que és el mateix, ganxos que freguen la il·legalitat que només busquen el benefici ràpid i immediat, però que suposen un enorme perjudici per a la resta dels comerciants, la majoria, que treballades de la honestedat.

Descartada ja la llei també per a aquesta legislatura, que no té definit encara el final, el ministre de Comerç s'ha compromès a tenir enllestida per a abans de l'estiu la regulació de les rebaixes, donant resposta a moltes veus que advoquen per un sector digne i seriós que s'allunyi del concepte de basar.

Que un mateix comerç publiciti liquidacions durant tot l'any és una imatge nociva. D'altra banda, un període de rebaixes tutelat i amb les normes ben marcades pot ser de gran utilitat com a promoció turística i una excusa més per desplaçar-se a Andorra. Fins ara totes les promeses s'han quedat en les simples paraules, i ja va sent hora, tot i el clima política, de tapar aquest forat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.