El ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, va haver de donar ahir explicacions de nou al Consell General en relació a l’empresa A2 Security, contractada per captar inversió estrangera.  En concret, el grup socialdemòcrata es va interessar per les targetes de visita oficials del Govern del titular d’aquesta empresa, Toti Garcia,  i el ministre va reiterar que tampoc en relació a aquest punt hi ha cap irregularitat. Per a Gallardo, no  és una cosa que se surti de la normalitat que un assessor extern a l’Executiu utilitzi aquest tipus de targeta amb els símbols del Govern en el desenvolupament de la feina que té estipulada per contracte, si bé va recalcar de nou, com ja havia fet anteriorment, que aquesta persona no té despatx fisic a les dependències de l’edifici administratiu, insistint que el que s’intenta des de l’oposició és embolicar la troca. Les explicacions, però, no van convèncer massa els socialdemòcrates, que han demanat la relació d’assessors que també estan autoritzats a portar targetes similars. 

El debat no va donar molt més de si, però sí que va servir per constatar, una vegada més, que a l’actual majoria governamental (demòcrates, liberals i Ciutadans Compromesos) no els agrada gaire una cosa tan consubstancial a tot règim democràtic com és el control parlamentari. Així s’ha posat de manifest en el transcurs d’aquesta setmana en dues ocasions: la primera, durant la reunió de la Comissió de Sanitat, quan el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, va acusar de «negacionista» a la consellera de Terceravia Carine Montaner, i la segona ahir mateix, quan des de les files del tripartit s’insistia que hi ha altres temes més importants dels quals parlar que les targetes de visita de Toti Garcia. El cert és que els grups parlamentaris estan en el seu dret de demanar explicacions al Govern sobre les qüestions que estimin oportunes, sobretot si no s’acaben d’esvair els dubtes sobre determinades actuacions.