El Govern ha optat, a falta d’idees més interessants, per un altre pegat per fer front a la falta d’habitatges de lloguer a preus assequibles. Després de fer fins ara ben poca cosa al respecte, a l’espera sempre del que pot representar la creació del futur institut de l’habitatge, ara ha decidit passar aquesta patata calenta a mans dels comuns. I és que, segon va indicar el ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy, el projecte de llei de mesures urgents en matèria d’arrendaments i de millora del poder adquisitiu, que ahir mateix va entrar a tràmit parlamentari, dona la possibilitat als comuns de reduir al 0% la cessió obligatòria pel que fa als habitatges que es construeixin per al mercat de lloguer. Es tracta d’una mesura que difícilment pot agradar a les corporacions comunals, ja que suposa renunciar al rendiment que els representen les noves promocions immobiliàries, motiu pel qual es de preveure que la incidència que pot tenir a curt termini per incrementar els pisos de lloguer és molt minsa. 
Una altra iniciativa que es pren des del’Executiu, i que també és molt parcial i conseqüenment també d’un impacte molt reduït, és l’allargament dels contractes d’arrendament que vencin el 2021 durant un any. Mentrestant la problemàtica de la falta de pisos de lloguer a preus assequible no cessa, sinó que empitjora encara més en l’actual crisi originada per la Covid-19. El ministre reiterava ahir que la qüestió de l’habitatge és essencial des del primer dia de la legislatura i que és un dels eixos estratègics del Pla d’acció Horitzó 23, però el cert és que no es veu per enlloc que això sigui així. Més aviat dona la impressió que, també en aquest àmbit com en altres, el Govern aplica aquell conegut refrany de ‘Qui dia passa, any empeny’, esperant que aquesta problemàtica s’acabi desinflant per si mateixa quan realment el que pot passar és que es vagi agreujant.