La situació és crítica i cal actuar si no volem viure un nou confinament. Així de contundent va ser ahir el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, que apel·lava a la responsabilitat col·lectiva per tal d’evitar el tan temut tancament. El risc de contagi al país és molt alt i la taxa de reproducció del virus (Ro) se situa en 1,9, el que és més que alarmant. De fet, la situació es considera crítica sempre que la Ro és per damunt d’1, de manera que o entre tots intentem frenar de veritat el virus o el confinament ens tocarà a la porta qualsevol dia de la setmana que ve. El ministre, tot i alertar que aquests pròxims dies la Ro seguirà enfilant-se, va demanar prudència i esperar a dimecres per veure l’efecte de les últimes restriccions decretades abans de prendre qualsevol decisió.

Entre aquestes, destaca la prohibició dels serveis dels bars. Benazet no es cansa de repetir que aquesta és una mesura que s’està prenent a escala internacional perquè diferents estudis demostren que és en els bars (i en els locals d’oci nocturn, actualment tots ells en la ruïna) on es produeixen més contagis. Però, s’ha preguntat el Govern si realment els 827 casos actius que hi ha avui havien anat prèviament a un bar? Sembla evident que tots els nens i nenes que actualment estan confinats a casa seva no es van creuar amb el virus mentre prenien un cafè o una cervesa. Els focus són múltiples i molts creuen que amb aquesta decisió paguen justos per pecadors.

Sigui com sigui, i per tal de no allargar ni incrementar el patiment dels propietaris i treballadors d’aquests establiments, només cal fer una cosa: respectar les quarantenes (encara que siguem asimptomàtics i estiguem avorrits) i restringir els nostres actes socials. No és fàcil, però més complicat és superar una malaltia (en molts casos, mortal) i, mentre no hi hagi una vacuna, aquesta serà l’única via per vèncer un virus que en els darrers mesos no ha fet més que alterar les nostres vides i economia.