Els procés perquè Andorra pugui esdevenir reserva de la biosfera reconeguda per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciencia i la Cultura (Unesco) ja s’ha posat en marxa. Aquesta és una de les iniciatives contingudes en el pla del Govern Horitzó 23 i permet compatibilitzar l’agenda mediambiental amb la diversificació de l’economia, segons es va explicar ahir des de l’Executiu. En aquest moment hi ha 701 reserves de la biosfera en 124 països, de les quals 21 són transfronteres, però  la d’Andorra seria la primera del món que abastaria un país sencer. L’elaboració del document per a la presentació del dossier s’allargarà durant 18 mesos  amb la qual cosa podria ser que a finals del 2022 Andorra tingués ja un resultat positiu per part del comitè que examini la candidatura. 

No hi ha dubte que el patrimoni natural i cultural extraordinari d’Andorra fa que sigui un país mereixedor de ser considerat com a reserva de la biosfera per la Unesco. Una altra cosa és quina utilitat pràctica pot suposar això. En aquest sentit, només cal recordar el que va passar amb la declaracio de la vall del Madriu-Perafita-Claror, com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any 2004, un fet que, tot i el seu indubtable valor, no ha estat mai suficientment aprofitat per donar un impuls a aquesta vall i fer-la més coneguda més enllà del territori andorrà. De fet, encara és hora que el Govern i els comuns concernits es posin d’acord per elaborar un pla de gestió amb contingut per a aquest espectacular paratge. Pel que fa a la declaració com a reserva de la biosfera podria passar que tampoc tingués gaire conseqüències positives. De fet, ja des del Govern posen èmfasi en el fet que ser declarat reserva de la biosfera no és una figura de protecció sinó que recerca el consens entre creixement econòmic i preservació del patrimoni natural. I és precisament la conservació del nostre patrimoni el que més ens hauria de preocupar.