La Federació Andorrana de Caça i Pesca, el Ministeri de Medi Ambient i el Cos de Banders van anunciar ahir la imminent alliberació al medi natural d’un total de 650 perdius xerra, una espècie única al món. Tal com van recordar les principals autoritats, les perdius xerra van existir al nord d’Europa fa 20.000 anys i amb el desglaç els animals van anar cap al sud fins a trobar un clima més adequat. Així, el centre de cria de la perdiu xerra de Sant Julià de Lòria és l’únic que existeix en tots els Pirineus. 

D’aquí la importància de conservar la fauna autòctona i seguir criant i cuidant animals excepcionals per després deixar-los anar en un entorn del qual mai haurien de desaparèixer. Segons la ministra Sílvia Calvó, l’objectiu és repoblar diferents espais protegits distribuïts arreu del territori per tal que la perdiu es vagi reproduint en el seu medi i consolidant-se d’una manera segura.

Les bones intencions, però, potser van quedar deslluïdes quan la mateixa Calvó va reconèixer que també es destinarà un nombre determinat a la cinegètica. En aquest sentit, el president de la Federació de Caça i Pesca, Josep Maria Cabanes, va assegurar que des de la creació del centre s’ha tingut una «gran producció», de manera que s’ha decidit que cada caçador pugui caçar com a màxim tres perdius xerra al dia. «Així ho vam acotar fa anys i de moment dona bons resultats», va afirmar Cabanes.

Amb tot, sembla com a mínim contradictori que, d’una banda, es vulgui protegir una espècie única i, de l’altra, es doni permís per fer-la desaparèixer per l’ús i gaudi. I més quan el mateix Cabanes va celebrar que, més enllà de les perdius xerra, «tenim les millors poblacions de la història d’isards, cabirols, muflons, senglars i, fins i tot, gall de bosc», una espècie contínuament en perill d’extinció a la regió.