Fa anys que la població de Veneçuela necessita l’ajuda del món per sobreviure. La proclamació de Juan Guaidó el 24 de gener de l’any passat com a «president encarregat» va suposar un esclat d’atenció mediàtica internacional cap a la república bolivariana i tots els països avançats i democràtics –entre els quals, Andorra– es van afanyar a reconèixer-lo com el responsable de conduir el país cap a unes eleccions lliures. El cert, però, és que d’aleshores ençà poques coses han canviat. Veneçuela segueix immersa en una crisi econòmica i social indignes del país amb més reserves de petroli del planeta i els ciutadans no tenen més alternativa que fugir. O el que és pitjor: haver de tornar. La crisi generada per la pandèmia de la Covid-19 ha fet que molts dels veneçolans que residien a l’estranger tornessin a un país que els considera «traïdors a la pàtria» pel simple fet d’haver marxat a buscar una vida millor. 

La representant de Guaidó a Andorra, Carmen Alguindigue, i la de Bèlgica i el Parlament Europeu, Mary Ponte, són aquests dies al Principat a la cerca de suport diplomàtic. Els agradaria que Andorra se sumés al manifest que ja han signat els països membres del Grup de Lima i la Unió Europea (UE), a més dels Estats Units i d’altres. Tant ells com l’alt representant de la UE han avançat que els comicis que el règim de Nicolás Maduro ha convocat pel pròxim 6 de desembre no tenen garanties perquè se celebrin de manera lliure i, per tant, no reconeixeran els resultats que, previsiblement, atorgaran el poder al successor de Chávez, com a mínim, sis anys més. 

Andorra i una seixantena de països més van reconèixer Guaidó com l’encarregat de dur Veneçuela cap a una democràcia real. És el moment de passar de les paraules als fets i que tots ells pressionin perquè les pròximes eleccions siguin netes i expulsin per sempre de Miraflores els dictadors.