La possilibilitat d’una fusió bancària al nostre país està sent de nou objecte d’un cert debat públic durant els últims dies. Al començament de la setmana l’excap de Govern Jaume Bartumeu  alertava de la «dubtosa» viabilita del sistema bancari pels problemes de solvència que arrosseguen les entitats, una situació que es podria veure agreujada per la crisi sanitària de la Covid-19. Posteriorment el ministre Portaveu, Eric Jover, es va referir també a aquesta qüestó afirmant que una fusio entraria dins d’una «certa lògica», a l’igual que passa a en altres sectors d’activitat. I ahir mateix el conseller delegat de Banco Sabadell, Jaime Guardiola, manifestava que en un país amb cinc bancs tard o d’hora pot haver un procés de concentració, tot i que no es contempla de moment la venda de la filial andorrana.

No és la primera vegada que es parla al nostre país d’una possible fusió bancària, i fins i tot ja es va intentar alguna sense èxit en el seu moment. La veritat, però, és que són pocs els que des de les entitats bancàries andorranes s’atreveixen a expressar la seva opinió públicament al respecte. Ni tan sols Andorran Banking, que agrupa el conjunt d’integrants del sector, ha estat capaç en el transcurs d’aquesta setmana de manifestar cap reacció a l’expressat pel líder de Progressistes-SDP. No obstant això, de fusions ja fa temps que se’n parla,  però pel que es veu només es fa en petit comitè, per la por a un fracàs en aquest tipus de negociacions, i sense que cap entitat bancària admeti la seva predisposició a formar part d’una operació d’aquestes característiques. L’esforç portat a terme per les entitats bancàries per adaptar-se als estàndards de l’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal i a les noves regulacions mundials en la matèria ha estat molt important i sembla que ara l’únic camí passa necessàriament per una unió entre algunes d’elles.